26 de març: Camí Vell a Lluch i Ses Fonts Ufanes a Campanet
Parets de pedra seca entre oliveres
Pes Camí Vell de Lluch
Pa porcí - Cyclamen balearicum
Es camí volta i revolta
Velles oliveres properes al Monestir de Lluch
Dintre de s'Esglèsia de Lluch
Es Camell
Paisatge càrstic
Per sa Bretxa Vella
Mirador
A la Serra de Tramuntana hi ha un profund congost que és l'escenari de la llegenda coneguda com la del ‘Salt de la Bella Dona’.
En un petit llogaret proper al camí que unia la població d'Inca amb el Santuari de Lluc, vivia una bella jove, tan bonica que el seu estimat sentia gelosia de tot home que quedava meravellat amb la seva bellesa.
Era una noia molt devota de la Mare de Déu de Lluc fins a tal punt que, sempre que li era possible, visitava el seu santuari per poder resar davant els peus de la seva efígie.
El marit, cansat ja de sentir el seu cor amenaçat per la gelosia i els afalacs dels altres homes del llogaret, va proposar a la seva estimada visitar el santuari al dia següent. Una idea que molt alegrement ella va acceptar sense dubtar.
A l'alba del nou dia, van carregar queviures i provisions a les alforges del seu ase i van emprendre la lenta pujada fins al santuari. A poc a poc, el cansament els va començar a fer efecte i van decidir fer una parada en el camí, al costat del congost d'Es Grau, des del qual es podia albirar tota la plana d'Es Raiguer de l'illa, d'est a oest.
Quan ella estava abocada al precipici, en un rampell de gelosia i ràbia, el jove es va acostar per darrere i la va llançar al buit d'una empenta. Els crits de desesperació de la noia retronaven per les parets de la muntanya al mateix temps que queia i queia fins arribar a la mort irremeiable.
Sense dir res, el jove, després de deixar d'escoltar els crits de terror del seu amor, va emprendre el camí de tornada cap al llogaret. A cada pas que donava, la sensació de tristesa i penediment anaven en augment dins seu. El seu patiment va arribar a tal extrem, que va decidir agafar el camí cap al santuari per demanar perdó a la verge.
Quan va entrar a la capella de l'oratori i va trobar a la seva promesa agenollada als peus de l'estàtua de la verge, la seva sorpresa va ser immensa. Sense pensar-ho, va córrer cap a ella i la va abraçar fortament demanant perdó. Mirant fixament als ulls, ella, el va perdonar i el va abraçar.
Fins i tot la pròpia imatge de la verge va levità davant d'ells, fent-los entendre que ella també l’havia perdonat. La feliç parella va tornar a la seva llar, deixant enrere la gelosia i l'amargor fins a la fi dels seus dies.
serradetramuntana.net
Es Salt de la Bella Dona
Ses Fonts Ufanes
Només surten quan plou molt a la Serra de Tramontana
Es fotògraf i sa model
27 de març: Menorca
Platja de Cala Galdana
Talatí de Dalt
Casa talaiòtica
Menhir
Poblat de Binibèquer Vell
Cales Coves
Sa gavina
Sa necròpolis de Cales Coves és la més extensa de s'illa. Hi ha més de 90 coves.
Ophrys lutea - Mosca groga
Taula de Torralba d'en Salort
Torralba d'en Salort
Ciutadella - Catedral
Ciutadella - Plaça des Born
28 de març: Es Camí de S'Arxiduc
Pujant pes camí d'es Mirador de Can Costa
Sa Foradada desde S'Atalaia Vella
Sa Costa Nord desde es Camí de s'Arxiduc
Es Puig Major desde es Puig des Caragolí
Sa Foradada
Sempre la Mar Mediterrània a s'esquerra
Deià
Cingles de Ses Voltes
Ophrys tenthrendinifera - Mosques vermelles
EL PI DE FORMENTOR
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que assalten la ribera,
com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada,
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'ocell que encativam;
el crit sublim escolta de l'àquila marina,
o del voltor que puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra es dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.
Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espola damunt les nuvolades
sa cabellera real.
Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ...
O vida, o noble sort!
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil.les 'niran per la ventada
com l'au dels temporals.
Miquel Costa i Llobera
29 de març: De S'Estany d'en Mas a Porto-Colom
Cova des Pirata
Un altre racó de sa Cova des Pirata
Les penyes a prop de Cala Falcó
Dues gavines
Pont de pedra
Es color de s'aigua
Cala Varques
Cala Sequer
Ophrys bombyliflora - Mosques petites
Cala Magraner
Pilotes
Cala Pilota
Cala Virgili
Ophrys baleárica
Tudó i es blauvert de Cala Antena
Cala Domingos Petit
Astericus maritimus
Ophrys speculum - Sabatetes del Bon Jesús
Ophrys baleárica / Ophrys bertolonii
30 de març: Sa Trapa
Sa Dragonera i sa Torre de Cala en Basset
Sempre Sa Dragonera en es front o al costat
Sa Trapa
Una finestra a Sa Dragonera
Cala en Basset
31 de març: Canteres de marès a Felanitx
El marès o pedra de Santanyí és una calcarenita oolítica molt pura. Les seves característiques més notables són la duresa, que permet tallar-la, l'absorció mínima i una resistència a la compressió.
Totes aquestes característiques han fet del marès un element imprescindible per a la construcció. Aquest fet ha provocat que la pedra de Santanyí sigui molt sol·licitada en obres públiques i privades que vulguin destacar per la qualitat dels seus materials.
Durant segles les graveres de Santanyí i d'altres pobles de Mallorca han proveït les grans i petites obres. Una de les més destacades de totes les construïdes amb aquest material és el Castelnovo de Nàpols. Avui en dia, molts d'edificis continuen revestint-se d'aquesta pedra.
Marès blanc
Arcs fets en pedra
i forats al cel
Es tancarem fa molts d'anys
i avui en els racons dorm el somni dels picapedrers
